divendres, 13 de juliol de 2007

EN BICI DE CARRETERA PELS VOLTANTS DE L’ALGUER


Aquest es un petit comentari dels tres dies que varem passar en Joan Borrell i l'Emili Cabarrocas a l' Alguer:

1er Dia: 05.06.2007
El passat dia 5 de juny, aprofitant les vacances de la Festa Major, varem sortir de Girona a l’ Alguer amb les dues estimades bicicletes de carretera.Arribem aviat a l’aeroport perquè al ser la primera vegada que volàvem amb bicis no teníem clar si admetrien la manera com les havíem "empaquetat"..Perfecte, tot va bé fins que veiem com ens les tracten, a patacades i amb mala gana......pensem... a veure si arriben senceres!.
A l' Alguer arriben bé i negociem amb el taxista el preu del viatge fins a l’hotel , quina sort que ens entenguem, és un miracle que en aquesta població italiana de Sardenya, encara es parli la nostra llengua, el català. (collonut). El taxista és un catxondo i ens porta volant a l’hotel, amb algun ensurt (aquests italians amb el cotxe!!).A l’hotel, el Green Sporting Club, a dormir que demà volem sortir aviat.

2on Dia: 06.06.2007
De bon matí, muntem les bicicletes i ja enfilem cap a la població de: Stintino, que es troba a la punta més a l’ oest de l’illa; avui fa força calor, però no gaire sol, primer passem per Fertilia i cap al Cap de la Caça(capo Caccia), on hi ha la famosa : Gruta de Neptú, és fantàstic, el paisatge meravellós; Anem passant per poblets, ens aturem al Llac Baratz i continuem cap al Nord , van passant els quilometres i arribem a Stintino, des d’on acabem d’arribar-nos fins a la platja de la Pelosa, platja plena de sorra blanca i plena de gent, quina sort poder banyar-se , nosaltres no..., a pedalar, fins el Capo Falcone, la punta més septentrional de l’ oest de Sardenya.


Anem menjant pel camí, menjar d’atac diuen...barretes de cereals, xocolata,...; el menjar ens ajuda a anar fent els quilometres, la ruta de tornada a l’ Alguer, passa per altres poblets i el ritme que portem és alt, per acabar el dia, volem fer el Mont d’ Olla(Monte Doglia), però ens es impossible trobar el camí que hi puja.
En Joan porta comptaquilòmetres a la bici i quan arribem a l’ Alguer m’ho diu: 170 QUILOMETRES. Déu n’hi do, per això hem arribat fregits i amb el darrere escaldat.
Quan arribàvem hem coincidit amb en Paolo Salis, alguerès pels quatre costats amb qui ja havíem contactat per mail, i hem quedat per anar a fer el toc.
Tornem a l’hotel, piscina per l’Emili, dutxa ràpida i voltem pel casc antic de l’ Alguer per buscar restaurant, sembla com si estiguéssim a Girona, carrers estrets, el campanar de l’església com el de Cassà..; Després de voltar força trobem el restaurant ideal: El Vecchio Molino, en un carrer dins el casc antic , on el primer que demanem és: 2 coca-coles i 2 birres. El sopar de primera i l’ambient molt acollidor, si hi aneu la mestressa us atendrà en alguerès/català.

3er Dia: 07.06.2007
Avui toca anar cap al Sud, i agafem la carretera, plena de búnquers de la segona guerra mundial, que es dirigeix a Vilanova, per d’interior de l’illa, però primer passem per un “portet” de muntanya l’ Scala Piccada.

La carretera és un trencacames, pugem i baixem, però sense grans desnivells, el paisatge aquí és força desèrtic i monòton. El menjar d’atac encara funciona i l’aigua que portem l’acabem ràpidament, sort que ja som al poble de :Bosa, on ens proveïm d’aigua, fem un gelat i tornem cap a l’ Alguer, vorejant la costa, aquí sí que, entre la carretera que s’enganxa i el calor que està fent, costa d’arribar.


Avui : 110 Quilometres, continuem fent mitjana important, però carai com tenim les cames , sort que demà serà l’últim dia. Avui volem anar a la platja, i sabeu amb què?, amb la bicicleta, ja que l’hotel es troba a uns 2 quilometres.

A la nit, anem a sopar i fem el toc amb en Paolo Salis i els seus amics, l’ambient nocturn a l’ Alguer és inexistent i a les 11 de la nit ja dormim.

4art Dia...i últim
Avui ens aixequem amb la idea de pujar al Mont d’ Olla, que va quedar pendent el primer dia. Trobem per fi la carretera que hi puja, amb l’ajuda d’un ciclista italià, i.........quin port, baix, curt però intens, aquí les rampes són de primera i els percentatges són majoritàriament superiors al 15% de pendent.

A dalt la vista és impressionant, i veiem tota la badia de l’ Alguer i el Cap de la Caça.Tornem a l’ Alguer , però abans passem per Maristella, la platja del Llatzaret, la platja de la Bombarda, però és d’hora encara per acabar i decidim fer més quilometres per carreteres secundàries; quan tornem a l’hotel hem fet 80 quilometres. Com que hem de ser a l’aeroport a 2/4 de 8 de la tarda, tenim temps per fer les compres dels obligats regals, passejar pel casc antic, visitar el museu Porta Terra i pujar al seu terrat, fer les últimes fotos i entusiasmar-nos amb l’ Alguer, de ben segur que hi tornarem.
A mos veure l’ Alguer

Joan Borrell i Emili Cabarrocas

2 comentaris:

Anònim ha dit...

MOLT BO L'ESCRIT !ELS DEL CLUB CICLISTA CASSA, ELS MILLORS !!!

Anònim ha dit...

EMILI, AIXÒ SI QUE ÉS UN COS DE CICLISTA!!!