Le tour de France a Andorra.
El dia 10 de juliol es disputa la 7ª etapa del tour de France, la segona en terres catalanes, entre Barcelona i Andorra, amb final a Arcalís. La proximitat del país veí i que el final d’etapa acaba en alt, fa que ens decidim a anar-hi i així poder comprovar en primera persona l’ambient que es respira en aquest tipus d’etapes, rés a veure amb una etapa plana.
Després de presenciar el pas dels corredors per la nostra població, agafem les maletes i les bicicletes i emprenem viatge cap a Andorra, concretament a la població d’Encamp on es esperava un petit però acollidor bungalow. Un cop fet el repartiment de les habitacions, algú amb més sort que els altres, anem a fer un bon sopar per carregar les piles per l’endemà.
Ens llevem de bon matí i després d’esmorzar agafem les bicicletes i anem a fer el primer port del dia, el dels Cortals, 6 kilòmetres de pujada amb una pendent mitjana del 6´5%.
La pujada es fa a un ritme tranquil per anar escalfant les cames pensant amb lo que ens vindria després, un cop al cim fem les fotos de rigor i tornem cap al bungalow per agafar les motxilles i començar a desplaçar-nos cap a Arcalís.
Per anar cap a Arcalís decidim passar per el coll d’Ordino, un bonic port de 9 quilòmetres de pujada amb una pendent mitjana del 6%, i uns altres 9 de baixada que uneix les poblacions de Canillo i Ordino.
Aquí ja comencen les hostilitats, per el camí ens trobem un grup de ciclistes, majoritàriament bascos, entre els quals hi havia exprofessionals i amateurs. Després d’aguantar una estona el seu ritme, decidim despenjar-nos i continuar la pujada al nostre ritme, més val prevenir que......... .
Un cop fet el descens arribem a la població d’Ordino i aquí si que ja és respira ambient a Tour.
A Ordino comença el port d’Arcalís i la població està ocupada per aficionats a la bicicleta.
Comprem uns entrepans i comencem l’ascensió a Arcalís per la mateixa carretera que unes hores més tard serà l’escenari de la lluita sense pietat dels professionals.
Arcalís és un port llarg, 17’5 kilòmetres un desnivell de
L’ascensió es fa a un ritme alt, esperonats per la gent que a banda i banda de la carretera ens va animant i dient coses, gent de totes les nacionalitats i països del món.
Un cop a dalt decidim buscar un lloc per instal·lar-nos, després de valorar varies opcions es quedem a uns 2 kilòmetres de l’arribada, un lloc amb bona visibilitat on es podia veure molta estona el pas dels corredors.
Mentre mengem l’entrepà podem presenciar el xou d’alguns corredors, alguns agafats a vehicles, altres fent viatges pujant la mainada amb una cadireta, un xinés que semblava que estava assegut a la tassa del wàter, etc, etc.
El pas de la caravana publicitària també va ser molt distreta i alguna que altre cosa varem poder arreplegar, Gorres, camisetes, caramels, clauers, etc etc.
Però per fi el moment més esperat, el pas dels corredors, des de lluny ja podem contemplar el primer grup d’escapats entre els quals hi havia el que al final seria el guanyador de l’etapa, quan passen per davant nostre podem veure de ben a prop la cara de patiment i d’esforç que duen. Al cap d’uns 4 minuts passa el segon grup on el qui al final seria el guanyador del Tour, Alberto Contador. Alberto ja portava uns metres d’avantatge sobre els seus principals rivals, entre ells Lance Arsmtrong. A partir d’aquí tot un rosari de corredors fins arribar el grup final on van els esprinters i gent que no compta de cara a la classificació general.
Un cop han passat tots els corredors recollim les coses, agafem les bicicletes i emprenem el camí de tornada cap el bungalow, durant el descens ens van passant els ciclistes professionals que van cap a Andorra la Vella, lloc on tenen els seus respectius hotels.
Ha estat una jornada intensa, amb un ambient ciclista impressionant i amb un espectacle esportiu de gran nivell.
Albert Carbó, Jordi Franch, Jordi Bernatallada i Joan Borrell.
2 comentaris:
i de les andorranes, no en parleu????
En Jordi Franch diu que no en va veure cap d'andorrana !!!!
Publica un comentari a l'entrada