dimecres, 22 de novembre del 2006

GRAN FONS DE SANT FELIU DE GUIXOLS

El dia 19 de novembre es va disputar la cursa de gran fons a Sant Feliu. El guanyador de la volta llarga de 50 km va ser en Miquel Prat de Motos Gili. En segon lloc va ser en Jaume Estañol del Girona-Homs.El tercer lloc el va ocupar en Marc Duch de Maçanet de Cabrenys.
La volta curta de 27 km va ser dominada per els cassanencs Albert Carbó, Jordi Bernatallada i Dani Brugué que varen ocupar el podi en la seva totalitat.

dilluns, 20 de novembre del 2006

PASSEJADA PER EL MONTSENY

Aquesta colla de ciclistes del Club es va desplaçar fins a Arbúcies el 19 de novembre per poder fer una passejada per el Massís del Montseny.

A punta de clar es sortia davant del camp de futbol d'Arbucies.
Enganxant la pista que porta a Sta. Fe es va remuntar la pujada fins a Coll de Té. Alguna parada per engolir líquids i admirar aquest paisatge de tardor, amb moltes fulles caigudes i un gran contrast de colors. Una empenta mes i s’arribava a Sta. Fe



Un bon esmorzar al Restaurant l’Avet Blau.

La tornada cap a Arbúcies es fa per un camí diferent. Passant per can Lleonart es troba una casa enrunada una mica mes avall. Els paisatge es diferent de l'anada. Fins i tot es veu el Castell de Montsoriu al cim del turó.



Seguint recte es passa per els Roters i seguint la Feixa Llarga s'arriba a can Puig. Es continua la baixada fins a trobar un castanyer de mesures impressionants . Val a dir que el camí es pot fer tant per corriol trialer com per un camí estret.




La parada es obligada per contemplar el castanyer.



El terra sembla una catifa de fulles.

dissabte, 18 de novembre del 2006

L'ENTREPÀ A STA. VICTORIA DE SAULEDA

Un grup de "pes" aprofita l'Aplec de Sta. Victoria de Sauleda per pujar-hi amb la bici.



El dia 29 d'octubre la sortida es al Parc de Sant Salvador



Els 11 km de pujada es fan feixuts i es necesita algun petit respir



Una petita mostra del entrepà que necesiten pendre els ciclistes de "pes". Ves a saber que varen necesitar per completar l'esmorzar.

5ena CURSA DE CARRETERA DE CASSÀ

El passat dia 23 de setembre va tenir lloc la 5ena edició de cursa en carretera a Cassa vàlida per la Copa Catalana de Ciclomaster, organitzada per el Club Ciclista Cassà.

Un ampli desplegament policial acompanyava la cursa.


La fina pluja va acompanyar als corredors durant tot el recorregut. La distancia era de 73 km. El recorregut amb sortida de davant l'institut passava per Sta. Pellaia, Sant Sadurni de l'Heura, Monells, Madremanya, Sant Martí Vell, Bordils, Corça, Monells, Sant Sadurní de l'Heura, Sta. Pellaia, Cassà.



El primer en arribar va tardar 1h. 48m. 11s.

Els tres primers classificat de Master 30




Els tres primers classificats de Ciclomasters.

Les classificacions varen ser les següents:


MASTER 30
1er Miguel Angel Cherino Bicis Esteve
2on Sergi Sales Prestige Hotels
3er Magín Gonzalez Bicis Esteve

CICLOESPORTISTES
1er Jordi Teixidor Casa Nostra-Mont
2on Joaquim Rodriguez Casa Nostra-Mont
3er Jordi Sargatal Renault-Badia

LA TITAN DESERT


DIARI D'EN BERNA I EN SACOT AL DESERT
MARROC: del 28 d'abril al 1er de maig



Dia 28: A les 9 del matí varem sortir de l´ aeroport de Barcelona direcció Er-rachidia. Un cop allà ens van portar cap a l´ hotel Xaluca al poble d’ Erfoud, varem dinar i tot seguit varem disputar la primera etapa. Consistia en 37 Km de pista dura , algun tram de sorra i el tros final el vent de cara. Varem classificar-nos 27è i 28è de l´ etapa. Després de la pedalejada un bon bany a la piscina, un sopar de pasta i a dormir.







Dia 29: segona etapa. 67 Km de desert obert amb molts de trams de sorra, el vent de cara, com sempre i 47 graus de temperatura,. Sense cap dubte l´ etapa més dura, tot i que no ho semblava pels “amigos”, la gent del país que te’ls trobaves cada dos per tres seguint els teus passos al teu costat, sense cap mena de fatiga. Varem acabar en 29è i 30è lloc. L’organització ens esperava en un campament de “Haimas” (tendes fetes amb llana de camell). Només d’arribar, una dutxa d´ aigua freda , a dinar i una bona migdiada a l’ombra.

Dia 30: Tercera etapa. 115 Km, la més llarga. Varem començar a les 6 del matí per pista plana vorejant les grans dunes d’ Erg-chebi, seguidament 10 Km de quitrà i finalment, els restants, per terreny muntanyós. Aquí, un “amigo” ,vestit amb texans, camisa màniga llarga i amb turbant, ens va acompanyar 2 km amb una bicicleta vella i atrotinada, i amb aquella calor!. La classificació no va canviar gaire, varem quedar 38è i 39è

Dia 1: Quarta etapa. 64 Km. La primera meitat de l’etapa era d’un terreny semblant al de sempre: rocs, pistes paral•leles i un tros de llac sec. La segona meitat, varem seguir un canal i varem travessar un parell de poblats. Aquesta etapa era la més difícil de navegació i va fer que molta gent es perdés. Nosaltres ho varem aprofitar i varem aconseguir guanyar l’etapa. Després d’haver-nos fet una mini entrevista pel reportatge de la carrera, varem anar a dinar i varem passar una tarda de relax a l’hotel. Aquella última nit ens van preparar un sopar d’acomiadament, on es van repartir els premis. Acabada la festa tots varem anar cap a dormir per l’endemà agafar l’avió de tornada a Barcelona.





.
Varem quedar en els llocs 25 i 26 de la classificació general amb un temps total de 17 hores i 18 minuts a 1 hora i 30 minuts del guanyador.

Estem molt satisfets del resultat aconseguit i de l’experiència viscuda que esperem poder repetir.

ALBERT CARBÓ
JORDI BERNATALLADA

VACANCES ALS ALPS ITALIANS I AUSTRIACS



Un any més arriba el mes d’agost i amb ell també arriben les desitjades vacances. Com ja va essent habitual, uns quants ciclistes del club aficionats al ciclisme de carretera, destinem una setmana de les nostres vacances a recórrer les carreteres dels Alps o dels Pirineus. l’objectiu no és altre que pujar els ports de muntanya per els quals han passat els ciclistes professionals en les èpiques etapes del tour de França, el giro de Itàlia, la volta a Espanya, la volta a Suïssa i alguna que altre cursa de menys renom que també posa a prova les condicions físiques dels ciclistes.
Aquest any la zona escollida va ser la del nord de Itàlia, més concretament la que delimita amb Àustria, encara que per el idioma i per la gent que hi trobàvem semblava que estàvem a Alemanya.
En aqueta ocasió els ports escollits eren els del giro de Itàlia, si bé potser no eren els més típics, potser si que eren els més durs. La climatologia no va estar massa del nostre favor, ja que cada dia poc o molt ens va ploure i durant els set dies que varem estar a la zona, el sol gairebé no el varem veure. Un altre inconvenient va ser el gran nombre de vehicles que circulen, massa ràpid, per les estretes carreteres i els embussos que hi havia al travessar les petites i nombroses poblacions turístiques que hi ha a la zona.
Tot i els inconvenients, el primer dia varem tenir l’oportunitat de fer dues ascensions, al matí a l’estació d’esquí de Plan de Corones, un pujada amb una peculiaritat molt especial, els cinc últims quilòmetres son sense asfaltar. Per la tarda varem pujar el port d’Erbes, tot i no ser excessivament dur si que se’ns va fer etern ja que a la meitat del seu recorregut hi ha una llarguíssima baixada que et fa perdre molt de desnivell.
l’endemà ens varem llevar amb un cel bastant ennuvolat, però com que les previsions meteorològiques per els dies següents encara eren pitjors, varem decidir d’anar a pujar el port estrella de tots els que ens havíem plantejat , el Monte Zoncolán, considerat un dels ports més durs de Europa, molt més que el Mortirolo i que l’Angliru. l’ascensió al Monte Zoncolán te 11qm amb un desnivell mig del 12,5% i amb moltes rampes superiors al 20%. La veritat és que no ens va decebre ja que arribar a coronar-lo va ser un autèntic calvari.


Al dia següent arriba la pluja i varem decidir d’entrar a Àustria per anar a visitar les glaceres del Grossglockner, la muntanya més alta del país amb 3798 metres.
Ens tornem a llevar un altre dia amb el cel ennuvolat però sense pluja, cosa que ens permet fer una altre sortida amb bicicleta. Aquest cop per anar a pujar el Passo Estaler. El seu cim fa de frontera entre Itàlia i Àustria. Aquesta ascensió te un inconvenient, i és que la carretera és molt estreta i un semàfor regula el trànsit de tal manera que només disposes de 30 minuts per arribar al cim, sinó has de parar i esperar a que s’hagi exhaurit el temps de baixada, 30 minuts més.
Ens varem tornar a llevar un dia més amb pluja, cosa que ens torna a privar de la pràctica del ciclisme, però no ens priva de fer turisme i anem fins a visitar la bonica ciutat austríaca d’Innsbruck.
Sense adonar-nos arribem a l’últim dia de la nostra estada als Alps i encara ens queden moltes muntanyes per pujar, però malauradament no les podem fer totes. Amb un cel ennuvolat però sense seria amenaça de pluja, agafem la bicicleta i ens disposem a pujar dos ports, el Passo Giovo i el Passo Pennes. El Passo Giovo és un port molt bonic, no massa dur i amb uns desnivells bastant sostinguts, mentre que el Passo Pennes és un port dels anomenats rabiosos, llarg i amb rampes molt dures que fan que el seu nivell d’esforç sigui molt alt. Ambdós ports superen els 2000 metres d’alçada i és trobem situats a la frontera entre Itàlia i Àustria.
Arriba l’hora dels adéus, i en general el balanç de l’estada és positiu, hem pujat uns ports molt durs i a l’hora molt bonics, hem visitat uns paratges meravellosos, però per altre banda hem patit unes condicions climatològiques molt adverses, amb molts dies ennuvolats i sobretot plujosos.
Un cop a casa ja no recordem aquells dies ennuvolats i plujosos, només recordem els bons moments que hem passat junts, les boniques fotos que hem anat fent i uns quants ports més per afegir ja, a una llarga llista que any rere any va augmentant.

JOAN BORRELL.

dimecres, 15 de novembre del 2006

Correu Electrònic del Club Ciclista Cassà

El Club Ciclista Cassà disposa d'una adreça de correu electrònic per tothom que vulgui formalitzar, qualsevol proposta, queixa, o el que desitji.
aquesta adreça es:
clubciclistacassa@gmail.com

dilluns, 13 de novembre del 2006

COPA GIRONINA A TORROELLA DE MONTGRI

Cursa molt dura degut a la gran quantitat de sorra i pedres en la major part del recorregut.En Carles Ruscalleda. Xevi Gruart i en Quim Felip hi varen pendre part.


Meritori segon lloc asolit en veterans 50 per en Quim Felip i puja al podi en la darrera cursa de Trofeu Copa Gironina de Rutes de Btt

diumenge, 12 de novembre del 2006

COPA GIRONINA D'AMER

El passat 22 d'octubre va tindre lloc la Copa Gironina a Amer. En Xevi Gruart, Eduard Cabarrocas, Carles Ruscalleda, Quim Felip i Jaume Badosa hi varen pendre part.




En Xevi Gruart




En Carles Ruscalleda




L'Eduard Cabarrocas




En Quim Felip




En Jaume Badosa



Altre vegada en Quim Felip




A l'Eduard també li agrada repetir.

dissabte, 4 de novembre del 2006

SORTIDA NOCTURNA D'OLOT

El dia 9-9-06 a primera hora de la tarda, davant l'Institut, el grup de ciclistes del Club, integrat per, en Quim Felip, Pere Joan Xifre, Miquel Vegas, Jordi Ribas, Paca Vegas, Jordi Plana, Josep Ferrer, Jaume Badosa i Narcís Fusté, sortien en direcció cap Olot, tot resseguint el carril bici.



La parada a Amer, ens indicava que ames de refer l'esforç acumulat, la cosa s'animava.


Una visita a les fires del Tura, tot aprofitant el desplaçament.


En Jordi Plana tenia feina.
Preparava els estris per falta de claror de la lluna plena.


Els gins despejaven els nuvols. La manca de claror era degut a l'espesa boira que hi havia a la sortida d'Amer.





CLUB CICLISTA CASSÀ

CLUB CICLISTA CASSÀ

Benvinguts al blog del Club Ciclista Cassà. Intentaré fer una prova a veure si la gent es pot comunicar i al mateix temps estar informat de les activitats que fa el Club. Espero que hi entreu i feu els comentaris que creieu oportuns.
Narcís Fusté.