dilluns, 31 de maig del 2010

III COCLOMARATÓ CATALANA INTERNACIONAL.





La tercera edició de la Ciclomarató “Barcelona – Perpinyà – Barcelona 2010” es va disputar el passat dies 29 i 30 de maig. La ciclomarató és homologada per l’Audax Club Parisien com un “Brevet dels Randonneurs Mondiaux de 600 km” i és inscrita al calendari de Cicloturisme de la RFEC”.

La BPB 2010 va recórrer diverses comarques de Catalunya i el Rosselló francès, amb un recorregut de 620 Km i un desnivell positiu acumulat de 7500 m. Es tret de sortida era al Velòdrom de Barcelona a les 6h 15min del dissabte 29 de Maig, i com a referència de recorregut podem destacar el pas per Sant Celoni, Cassà, Santa Pellaia, Llançà, Portbou, Saint-Cyprien, Coll de Llauró, Coustouges, Banyoles, Olot, Coll de Condreu, Roda de Ter, Coll de la Pullosa , Moià i Forat del Vent per entrar a Barcelona amb un temps límit de 40 hores.

El primer control d'aquesta Marxa tenia lloc al aparcament de l'empresa Tan-lux de Cassà de la Selva on es va habilitar per rebre a la organització, el ciclistes, seguidors i acompanyats d'aquesta Marxa. El pas per Cassà tenia lloc a partir de les 9.00 hores on arribava el primer destacat Javier Maya del club ciclista Velo Club Roulaix. A menys d'un minut arribava el gruix de ciclistes on tenien que segellar el full de ruta i al mateix temps es podien aprovisionar d'aliments i recuperar-se de l'esforç inicial. Mes esglaonats varen anar arribant el reste de ciclistes disposats a completar aquest llarg i dur recorregut.







dimarts, 25 de maig del 2010

MARXA DE L'AIGUA A RIELLS

El passat diumenge 23 de maig es va disputar la setena edició de la Marxa Cicloturista Terra de l’Aigua a la localitat de Riells i Viabrea. Aquesta Marxa es puntuable pel Circuit de Llarga distancia de la Federació Catalana de Distancia i pel Circuit de Cicloturisme de Ciclismo a Fondo. Un total de 134 km. i un desnivell de 2700 m. per un recorregut muntanyós, força dur i selectiu, per les tranquil•les carreteres del Montseny i del seu entorn. Es va pedalar per carreteres de tres comarques (la Selva, Vallès Oriental i Osona), i es va passar pels pobles més coneguts de la zona com són Breda, Sant Celoni, Viladrau, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies, i travessant zones de gran interès paisatgístic (Santa Fe de Montseny, Sant Marçal, Sant Sadurní d’Osormort, Riells del Montseny.) La principal dificultat és la pujada al Coll de Santa Helena (1232 m.-1ª cat.), un port que recorda als mítics ports del Tour i del Giro, amb rampes dures (15 %), trams de carretera molt estreta i paisatge d’alta muntanya. Però no s’acabaven aquí les dificultats, ja que el recorregut amagava encara altres obstacles, especialment el Coll de Collsesplanes (969 m.-1ª cat.) i la pujada final a Riells del Montseny. Un total de 525 ciclistes hi varen prendre part. Per part del Club Ciclista Cassà s’hi varen desplaçar: En Carles Ruscalleda, l’Albert Dalmas en Jordi Bernatallada, l’Albert Carbó i en Joan Mullera.

HOMENATGE AL CICLISTA MES VETERÀ DEL CLUB CICLISTA CASSÀ

En el marc de la festa d’homenatges de les entitats, el propassat dia 21 de maig, el Club Ciclista de Cassà va dedicar la diada d’enguany al ciclista més veterà i un dels més il.lustres del Club, en Vicens Borrell Vilà. Amb 78 anys acabats de fer, des de fa molts que no para de pedalar per les carreteres i camins del país i part de l’estranger. Qui no se l’ha trobat mai pujant a Santa Pellaia, anant als Metges o pel carril bici de Llagostera?

Tot va començar una dia que, passada la quarantena i amb un estat avançat de la seva corba de felicitat, va decidir comprar-se una bici, tip d’anar sempre amb bicis de préstec. Era una Peugeot blanca de carretera. Des de la primera sortida a Sant Andreu, va quedar enganxat a la droga, que segons ell és la bicicleta per tothom qui ho prova. Sol, o amb companyies variades, va començar a recòrrer totes les carreteres de la província de Girona. Les anava resseguint en un mapa de Catalunya que regalaven als peatges de les autopistes en aquella època. Mica en mica va anar descobrint tots els pobles i racons de la demarcació, fins que ja quasi no li quedaven indrets verges, i va haver que començar a expandir-se cap a Barcelona província i apropar-se cap a les muntanyes del Pirineu. Eren els temps de les mítiques sortides al Montseny i Collformic des de Cassà, a Montserrat o als voltants de la plana de Vic, al Maresme o al Vallès. Marxes solitàries d’estiu de matí a vespre sobre un sol de justícia que poca gent podria aguantar. De fet, sempre ha estat un ciclista de solell. Fins que no està ben enlaire i fa una bona calor, no surt de casa amb la bici. És només ara de gran, que amb les noves vestimentes tècniques, s’ha atrevit amb l’hivern i les baixes temperatures. De colles en va fer seguir unes quantes, amb gent que corria més i menys que ell, amb fills, nebots, amics i amateurs. Però ell sempre al seu ritme. Poc a poc quan s’allunya de casa i embalat quan gira la bici i enflaira l’arròs. Fins i tot va estar en els clubs ciclistes de carretera que es van muntar en aquelles èpoques. I qui no el recorda en el cotxe escombra arreglant les bicis a la Festa del Pedal. També era un home de reptes. Amb la seva lletra caligràfica anava apuntant en una agenda els rècords que anava assolint. Quant tardava de Cassà a Sant Andreu, Cassà-Llagostera-Caldes, Tossa, Els Àngels, Santa Pellaia, el rècord de l’hora, els 200 quilòmetres, … I mica en mica s’anava superant.

Va anar pasant els temps i en els anys noranta va venir el boom de la bicicleta de muntanya. I ell no va perdre l’ocasió de tenir més excuses per anar amb bicicleta. La Bianchi, i després l’Albero, van ser les companyes de fatiga que el van fer redescobrir els camins de les Gavarres que havia corregut a peu o amb el carro durant la postguerra. També per anar escorcollant camins de pagès i dreceres pels plans del Gironès i la Selva, amb sortides que arribaven fins a Brunyola o Santa Coloma, o per recòrrer les ermites de les Guilleries o els cingles del Cabrerès. Les Alberes, Compte, Peguera o l’Ardenya també han sofert la ferida dels tacs de la seva roda.

Renovada la bici de carretera, va venir llavors la gran època dels mítics ports. Corrien els canvis de mil.leni, quan al seu ritme va resseguir les corbes dels principals ports de les tres grans voltes per etapes. Des dels temibles ports dels Alps francesos del Tour com ara l’Alpe d’Huez, Iseran, Galibier, Izoard, Madeleine, Croix de Fer, Agnello, Bonette o l’asfixiant Mont Ventoux, fins als granítics massissos dels Alps Dolomites del Giro, com ara la terrible Marmolata, Pordoi, Sella, l’inacabable Stelvio o la paret del Mortirolo. Des dels principals ports pirinencs francesos com el Tourmalet, Aubisque o el SuperBagnères, als del massís Central de França, amb el Puy-de-Dôme com a vaixell insígnia. I què no dir de la volta a Espanya, amb els llacs de Covadonga, Lagunas de Neila, i sobretot el 23% de la Cueña Les Cabres de l’Angliru. I per descomptat, molts dels de la Volta a Catalunya, com el Coll de Pal, La Molina, Vallter 2000, Ordino o Port del Compte. Impossible d’enumerar-los tots. Tampoc falten ascensions als ports per davant dels professionals del Tour de França, o la volta a Espanya, aclamat pel públic que espera amb il.lusió el final d’etapa.

Cada any, ell sempre deia que seria la darrera temporada que podria anar amb bicicleta. Però cada any es tornava a posar en forma. Es van anar acabant les grans gestes internacionals i s’encetava una nova etapa més tranquil.la, descobrint la placidesa de la bicicleta híbrida, i assumint principalment el paper de visitador d’obres en el boom de la construcció dels inicis del segle XXI.

Però llavors va ocòrrer un fet que el va fer tornar a arrancar el vol. Quan semblava sucumbir víctima del seu pessimisme, i caure en la dinàmica més habitual de la tercera edat, va sorgir la colla dels dijous. I quan va assumir que tornava a necessitar una bici de muntanya, de les modernes, per assolir els nous reptes, va arribar l’Scott. I amb ella, i la colla dels dijous, altre cop s’enfila amunt per les Gavarres i l’Ardenya i va més lluny per la planúria. Les pendents es tornen a fer petites, i en ell s’instal.la un desconegut optimisme que el fa anar cada dia a més. I és aquí quan descobreix que ara ja no podrà parar mai de pedalar. Que en això li va la salut i la vida. Que tots els metges li recepten el mateix. No paris. I en la saviesa que aporta l’experiència de la vida i en l’amor a la bicicleta és on troba la fórmula de l’eterna joventut.

I és per això que, des d’aquest homenatge, t’encoratgem que no paris de pedalar, estiu, hivern, lluny, a prop, per carretera, per camins, per carril bici, per on sigui, sol o acompanyat, faci fred o calor. Voldrem celebrar els 80 i tot el que vingui al darrere. Que el teu exemple serveixi a molts per entendre que la bici ens pot fer viure, però sobretot, viure amb qualitat. Des de la teva modèstia i per la teva capacitat de sofriment, moltes gràcies per tot el que ens has ensenyat.




TROFEU CAIXA GIRONA DE BTT A FIGUERES


Com no podia ser d'altre manera a Figueres, la tramuntana va ser la protagonista de la 5ena cursa de Btt del Trofeu Caixa Girona-Open Tàctic disputada el passat diumenge 16 de maig.
El recorregut al voltant del Castell de S. Ferran es trobava en perfectes condicions tot i la pluja caiguda en els darrers dies. El circuit molt equilibrat on els canvis de ritme son constants, ja que no hi han llargues pujades ni baixades. Mes de 300 ciclistes hi varen pendre part amb una aclaparadora victoria per part de l'equip de bicis Esteve amb tres corredors de la màxima categoria al caixó. Per part del Club Ciclista Cassà, l'únic podi va correspondre a l'Albert Carbó en la categoria de màster 30. També varen destacar en Joan Mullera, en Jordi Bernatallada i en Carles Ruscalleda. L'Albert Dalmas va haver d'abandonar per dificultats mecàniques a la seva bici