dijous, 26 de novembre del 2009

CAMÍ DE SANTIAGO

En Carles, amb una mica de retard, ens ha fet arribar la crònica de la seva aventura al camí de Santiago:


Dilluns 21 de Juliol:
A les vuit del matí acabo d’enllestir les coses per començar el Camino de Santiago, molt animat pel repte que m’espera.
És la primera etapa i tinc previst sortir de Roncesvalles i arribar fins a Logroño.
Pel camí vaig trobant peregrins que també fan el camí amb bicicleta i d’altres que van caminant. Pocs quilòmetres després de sortir em trobo la primera dificultat del dia, el Alto Erro. Continuo el camí cap a Pamplona, allà passo per la catedral Estafeta i seguidament enfilo camí cap a Logroño, on em trobo amb una altra dificultat el Alto del Perdón, les vistes són magnifiques i fan el viatge més agradable. Arribo fins a Viana on m’haig de parar per quedar-m’hi a dormir ja que les inclemències del temps no em permeten arribar fins a Logroño.

Dimarts 22 de Juliol:
A les set del matí surto de Viana direcció Logroño, ja que ahir no hi vaig poder arribar. Avui deixo la Rioja per entrar a la província de Burgos. Avui fa força vent i tot i que l’etapa no es molt dura es fa feixuga entre d’altres coses perquè els camins estan plens de pedres i fa bastant calor.
Avui he arribat fins a Burgos on passaré la nit.

Dimecres 23 de Juliol:
Al voltant de les set del matí agafo la bicicleta surto de Burgos en direcció Carrion de los Condes. Les pistes son força bones però altra vegada fa vent i em dificulta la marxa. He arribat a Carrion de los Condes, i com que encara queda una estona abans no es faci fosc decideixo arribar fins a Salagun.

Dijous 24 de Juliol:
Surto al voltant de les set del matí de Salagun rumb a Astorga. Avui sembla que serà un dia de molta calor però poc vent cosa que s’agraeix molt. Poc després entro a la província de Palencia. Passant per petits poblets arribo a León capital, seguidament dono una volta per la ciutat per visitar els llocs més emblemàtics com són la catedral i l’església. Segueixo el camí fins Astorga on és el final d’etapa d’avui, però pel camí em paro a fer alguna fotografia en els bonics poblets que em vaig trobant.

Divendres 25 de Juliol:
Avui l’etapa és comença a complicar més, ja que deixo la Meseta per començar a escalar els Montes de León, per arribar finalment a la província de Lugo.
L’etapa però comença plana, tot i que des de bon principi comença la dificultat. Al cap de poc arribo a Cruz de Ferro, la primera dificultat del dia, poc després em trobo amb la segona que és arribar a Ponferrada. Un cop passada aquesta població agafo el camí que m’ha de portar a la província de Lugo, abans però he de superar algunes dificultats més, com és algun port de muntanya, i travessar els últims pobles de León per acabar arribant a veure els primers de Galícia, entre ells està O’Cebreiro, on passaré aquesta nit.
Dissabte 26 de Juliol:


Avui ja em trobo a Galícia, el dia comença molt emboirat i bastant fred. Començo el camí i aviat em trobo amb la primera dificultat del dia, el primer port de muntanya, un cop superat aquesta petita dificultat continuo passant per diverses trial•leres, amb moltes pedres i bastants desnivells. Seguidament em dirigeixo cap a Sarria on em pararé a dinar. Acabada la parada tècnica per a poder menjar alguna cosa em poso camí cap a Palas del Rei, final de l’etapa d’avui. Abans d’arribar el final però passo per diferents poblets com Portomerin i travesso el riu Miño. Finalment arribo a Palas de Rei, l’etapa d’avui ha estat bastant complicada pel fet de trobar-me bastantes trial•leres i pel mal temps que feia, ja que fins el mig dia ha estat emboirat.

Diumenge 27 de Juliol:
Avui ja només em queden 70 quilòmetres fins a arribar a Santiago de Compostel•la. Agafo la bicicleta cap a dos quarts de vuit del matí, com cada dia els primers quilòmetres em trobo bastants de pelegrins. Igual que l’etapa d’ahir es bastant complicada pel fet de que hi ha bastants trial•leres. Durant l’etapa d’avui em trobo 3-4 colls amb certa dificultat que poc a poc els supero. Abans d’entrar a Santiago passo pel Monte del Gozo, que té unes magnífiques vistes de Santiago i rodalies. M’estic acostant a Santiago perquè començo a deixar els boscos enrere i començo a trobar l’aeroport i altres carreteres importants. Un cop he entrat a Santiago em dirigeixo cap a la plaça de l’Obradoiro, tot i que la diada de Sant Jaume va ser ahir la plaça es troba bastant plena. Tot seguit faig les fotos típiques amb la catedral i em dirigeixo a segellar la Compostelada, que és un document que et donen per haver realitzat el camí de Santiago. He arribat el final del meu viatge i la veritat és que estic molt content de com ha funcionat tot, tant la part logística com la tècnica, a més he realitzat el viatge amb els dies previstos i això em fa sentir molt orgullós.

3 comentaris:

Eduard ha dit...

Enhorabona!!!
Això si que és un repte aconseguit.
L'any vinent la Transpirenaica

narcís ha dit...

Es un goig veure un mallot del C.C. Cassà per aquest mons de Deu. Enhorabona Carles

sacot ha dit...

Molt bé Carlus! prò quina pallissa no? L'any que ve la titan.